domingo, 11 de septiembre de 2011

Una altra amiga

Una altra amiga, el nom de la qual no puc revelar perquè no vol que es faci públic, m'ha comentat que, com que diu no saber escriure prou bé (i que se li dóna millor parlar), m'autoritza a transcriure els seus comentaris sobre el llibre.

Segons ella, el llibre es llegeix en un tres i no res i enganxa els lectors, de manera que, una vegada començat, no es pot deixar fins al final. Per altra banda, li ha agradat molt el joc literari consistent a intentar esbrinar quina part del que s'hi narra és real i quina part és inventada (ficció).

L'amiga, els comentaris de la qual vaig transcriure anteriorment (un altre dia) es plantejava el mateix, però només aparentment, com veureu tot seguit.

Les dues em coneixen personalment i, per tant, tenen algunes dades sobre els elements reals que apareixen en el llibre, però mentre que la primera "jugava" (com a lectora) a intentar trobar com els havia disfressat literàriament (els que ella coneixia), la segona, en canvi, el que feia, quan el llegia, era preguntar-se fins a quin punt el que ella suposava que era real no seria també ficció iventada per mi.

El nivell d'interrogants que es fan les lectores -ja ho veieiu- puja de nivell per moments gràcies al seu bon nivell com a lectores de relats. Gràcies a totes.


Traduzco al castellano:

Otra amiga, cuyo nombre no puedo revelar porque no quiere que se haga público, me ha comentado que, como dice no saber escribir suficientemente bien (y que se le da mejor hablar) me autoriza a transcribir sus comentarios sobre el libro.

Según ella, el libro se lee en un santiamén y atrapa a los lectores, de forma que, una vez comenzado, no se puede dejar hasta el final de su lectura. Por otra parte, le ha gustado mucho el juego literario consistente en intentar averiguar qué parte del que se narra en él es real y cuál es inventada (ficción)

La amiga cuyos comentarios transcribí anteriormente (otro día) es planteaba lo mismo, pero solo aparentemente, tal como veréis a continuación.

Las dos me conocen personalmente y, por tanto, tienen algunos datos sobre los elementos de realidad que aparecen en el libro, pero mientras que la primera “jugaba” (como lectora) a intentar hallar cómo los había disfrazado literariamente (los que ella conocía), la segunda, en cambio, lo que hacía, cuando lo leía, era preguntarse hasta qué punto lo que ella suponía que era real no era también ficción inventada por mi.

El nivel de los interrogantes que se plantean las lectoras –ya lo veis- sube de nivel gracias a su buen nivel como lectoras de relatos. Gracias a todas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario