Presentación del libro en el Centro Lationamericano de Lleida.

Pronto se va a celebrar este evento. Ya avisaré por todos los medios a mi alcance. Espero que, al menos,  los colombianos que hay por estas tierra lleidatanas acudan al encuentro.

Saludo a mis conocidos en Colombia y espero que, cuando hayan leído el libro, alguien empiece a comentarlo en este blog.

Un fuerte abrazo para todos.

Per error, vaig publicar aquest comentari en l'altre blog que tinc a internet (La felicitat/La felicidad). Ara el corregeixo. Por error, publiqué este comentario en el otro blog que tengo en internet (Lafelicitat/Lafelicidad). Ara lo corrijo. Vull felicitar-te pel blog, tot el que allí es diu és molt intens. També comentar-te que la lectura del llibre ha estat realment un bon viatge de vacances, m'ha agradat molt. Noemí Traduzco para los hispanohablantes: Quiero felicitarte por el blog, todo lo que en él se dice es muy intenso. También comentarte que la lectura del libro ha sido realmente un buen viaje de vacaciones, me ha gustado mucho. Noemí

Un amic / Un amigo

Transcric el breu comentari que m'ha enviat un amic:

Fa temps que vaig llegir La boda de Andrea, em va agradar molt i em vas fer
sentír lo que va ser estar allí.

Transcribo el breve comentario que me ha enviado un amigo:

Hace tiempo que leí La boda de Andrea, me gustó mucho y me hiciste sentir lo que fue estar allí

Una altra amiga

Una altra amiga, el nom de la qual no puc revelar perquè no vol que es faci públic, m'ha comentat que, com que diu no saber escriure prou bé (i que se li dóna millor parlar), m'autoritza a transcriure els seus comentaris sobre el llibre.

Segons ella, el llibre es llegeix en un tres i no res i enganxa els lectors, de manera que, una vegada començat, no es pot deixar fins al final. Per altra banda, li ha agradat molt el joc literari consistent a intentar esbrinar quina part del que s'hi narra és real i quina part és inventada (ficció).

L'amiga, els comentaris de la qual vaig transcriure anteriorment (un altre dia) es plantejava el mateix, però només aparentment, com veureu tot seguit.

Les dues em coneixen personalment i, per tant, tenen algunes dades sobre els elements reals que apareixen en el llibre, però mentre que la primera "jugava" (com a lectora) a intentar trobar com els havia disfressat literàriament (els que ella coneixia), la segona, en canvi, el que feia, quan el llegia, era preguntar-se fins a quin punt el que ella suposava que era real no seria també ficció iventada per mi.

El nivell d'interrogants que es fan les lectores -ja ho veieiu- puja de nivell per moments gràcies al seu bon nivell com a lectores de relats. Gràcies a totes.


Traduzco al castellano:

Otra amiga, cuyo nombre no puedo revelar porque no quiere que se haga público, me ha comentado que, como dice no saber escribir suficientemente bien (y que se le da mejor hablar) me autoriza a transcribir sus comentarios sobre el libro.

Según ella, el libro se lee en un santiamén y atrapa a los lectores, de forma que, una vez comenzado, no se puede dejar hasta el final de su lectura. Por otra parte, le ha gustado mucho el juego literario consistente en intentar averiguar qué parte del que se narra en él es real y cuál es inventada (ficción)

La amiga cuyos comentarios transcribí anteriormente (otro día) es planteaba lo mismo, pero solo aparentemente, tal como veréis a continuación.

Las dos me conocen personalmente y, por tanto, tienen algunos datos sobre los elementos de realidad que aparecen en el libro, pero mientras que la primera “jugaba” (como lectora) a intentar hallar cómo los había disfrazado literariamente (los que ella conocía), la segunda, en cambio, lo que hacía, cuando lo leía, era preguntarse hasta qué punto lo que ella suponía que era real no era también ficción inventada por mi.

El nivel de los interrogantes que se plantean las lectoras –ya lo veis- sube de nivel gracias a su buen nivel como lectoras de relatos. Gracias a todas.

Comentaris d'una amiga

Una amiga, que no vol que aparegui publicat aquí el seu nom, m'ha demanat que transcrigui algun comentari que m'ha fet. Segons ella, La boda de Andrea es un llibre que es llegeix amb molta facilitat i que és molt enetenedor. Ella havia llegit el meu primer llibre en prosa (Els dubtes del caminant- Ed. Pagès SL)que també li havia agradat molt, si bé s'havia quedat amb la idea que, com que també havia fet el Camí de Sant Jaume, potser la sensació de proximitat que havia sentit en llegir-lo derivava d'aquest fet. Per això, ara, quan ha llegit La boda de Andrea, s'ha quedat sobtada en veure que tenia les mateixes semsacions que amb el primer llibre, tot i que mai no ha estat a Colòmbia. Per tant ha deduit que si se sent tan pròxima al protagonista dels dos llibres només pot ser perquè la meva literatura es basa en moltes sensacions subjectives que s'introdueixen dins del text i que els lectors poden arribar a sentir com a seves. Diu que no és tan sols que descrigui les coses i les situacions, sinó que alhora, al voltant d'això, parlo de les sensacions que tenia quan les veia o les vivia, i que és això el que fa que en alguns moments el lector es confongui amb l'autor (i -hi afegeixo jo, si és veritat- que desaparegui el llibre, com a tal, de la vista del lector i quedi només la vivència pura de les situacions que narro).

Gràcies, amiga. Em sembla que entenc el que dius i potser sí que és això el que passa amb les meves narracions.